Excursió a Besalú

Un dia genial

El dia s’aixecà pluviós es tenim que trobar a la parada del autobús a les 9 i mitja, per anar a Besalú amb els companys de lectura de la Biblioteca i uns altres afegits. Sortim la dona i jo armats amb paraigües i quant arribem, la pluja es torna un diluvi, plou allò quès diu a bots i barrals. El autocar arriba a la seva hora, i la Charo arriba amb la llista dels que anàvem amb ell i els que anaven amb el seu vehicle, als pocs minuts arriba la Dolors, la nostre filòloga i moderadora i agafa les notes i prenem la marxa cap el nostre destí.
Sense cap problema i a bon ritme ens plantem a Besalú, deixem l’autocar al aparcament i passant per el famós Pont dels Jueus, entrem al poble a la Plaça Llibertat on ens tenim que trobar amb la guia contractada Sra. Sílvia.
La primera visita es per el Miqvà o els banys jueus, que son com una sala ensotanada a la alçada que devia estar el riu Fluvià, i el aigua, podia entrar per uns forats a propòsit i eixís entrar i sortir lliurament, que era la forma que es purificaven les dones i els homes, per ser, per separat, al igual que la vaixella de vidre i metall utilitzada en la pasqua jueva. L’obra estava ens bones condicions pensant que eren dels anys 1200 al 1300 aproximadament, però al estar cobertes de terra no havien sofert l’erosió normal del temps.
A sobre del Miqvà està la sala d’oració, amb la galeria de les dones en un nivell superior i separada de l’espai dels homes, on la comunitat es reunia per diferents afers, apart de la religiosa, també l’aljama (ja fos recollida d’algun impost, o sobre alguna denuncia, etc.) o sigui on estava situada la sinagoga i sobre ella, la plaça dels jueus.
Anem a través de la porta del jueus, que si mireu la fotografia, n’és una obertura a la muralla, i va a parar al peu de la muralla i a la vora del riu, i entrem per un altre carrer i anem a la plaça Prat de St. Pere i al Monestir de St. Pere. Aquest es Benedictí fundat l’any 977 pel Comte-Bisbe Miró, només en resta l’església de Sant Pere, consagrada l’any 1003, d’estil romànic i te un deambulatori del segle XII. El campanar pertany a la època barroca.
I abans de dinar anem a la Església de Sant Vicenç, aquesta de planta basilical, també fou fundada l’any 977 per el Comte-Bisbe Miró (molt treballador el Comte). Degut a diverses reconstruccions te diversos estils, encara que l’estructura general es romànica. Compte l’imatge de la Verge dels Dolors, patrona de Besalú i una petita capella dedicada a la Veracreu (Relíquia de la creu en què morí Jesucrist). I en surtin ens anem a dinar el menú reservat al Restaurant “Cal Parent” (meu, no).
Al sortir, després de fer la sobretaula, amenaça pluja, però només es això, una amenaça i anem a veure uns audiovisuals, de la història de Besalú, la sala es veu, a través d’un terra de vidre per on passa el riu cloaca, donant un aspecte curiós. El lloc havia estat un Hospital i també es un edifici emblemàtic,
Al guia aficionat amic de la nostre amiga Conxita, també es guia i al final ens ensenya unes tendes de galetes i xocolata i embotits, segons ell de fabricació pròpia.
A ¾ de 6 agafem l’autocar i de dret cap a Montornés, arribant a tocar de les set, que n’era l’hora prevista.