Visita a Sta. Mª. del Mar

VISITA A L’ESGLESIA DE STA. MARIA DEL MAR

Visita guiada els llocs descrits a la novela de L’Esglesia del Mar.

Trobada a Montmeló a las 8 hores 40 minutos per agafar el tren a aquest hora, troban-se ja algunes de les persones qu’anavem a la visita. Amb el tren venía la nostre filóloga acompanyada de varies persones. Arribem al Paseig de Gracia i tot xino xano, tot pasejant ens trobem amb mes persones que s’he integran amb el grup i tambè amb el guía molt jove anomenat Marc. Escomençan les explicacións devant de l’Esglesia.
Aquesta es comença a fer al 25 de Març del any 1.329, a sobre o costat de Santa María de les Arenes, ubicada suposadament al final de l’esglesia i tocant al Fosar de les Moreres. Santa María es del estil Gòtic Catalá, dit aixis per la seva manca de ornaments qu’es veuen, millor dit que no es veuen, per les parets i columnas del citat Gòtic.
A les columnes del portal si veuen grabats d’els Bastaixos i els Palanquins que son part molt important amb la construcción de l’Esglesia del Pobres com la anomenen.
Son imponents les sevas columnes de 36 metres d’alçade, també els seus vitralls amb el gran Rosetó que hi hià a l’entrada, aixis com les finestres amb els emplomats a tot lo llarc de les parets.
Marc, el nostre guía, ens diu que on están les capelles, que’están dedicadas a les persones que fan donatius, i també una dedicada als bastaixos, qu’es diu qu’es la que hi á el Santissim, i ell creu que la citada es on hi a la sacristía.
També hi tenen el bastaixos una tomba on li repossaven els seus ossos, a sobre i ha una barca grabada.
Els Arquitectes Berenguer de Montagut, que també treballà a Manresa la Catedral i també la de Vic, i també el arquitecte Bernat d’Espuig que hi foren fins el any 1384. També i va treballar el arquitecteMonteagut.
Els bastaixos son homes lliures emancipats o sigui ex lliberats de l’esclavitud. I havía masips de frontana i palanquins.
El jove Marc ens fa veure, les parts novelesques de Idelfonso Falcone, com la part qu’el protagonista de Bastáis pugui arribar a ser tot un personatge, peró a canvi, també creu qu’el autor treu de l’historia les Lleis reals que cita a les noveles.
El Crist qu’es presente en el portal grabat ennsenyant les mans amb els estigmas, a un costat te a la Verge Maria i al altre Sant Joant, i les figures de Sant Père i Sant Pau.
Mirant desde el carrer es veu sobre i sota el Rossetó marcades les línes de las reformas qu’el terratremol va ensorrar per la Candelera aixafant unes 20 persones. Un altre del desastres, va ser les cremades que va patir al 1936, cuand la crema de convents.
Desde la façana es veuen dos campanars a drete i esquerre, peró el unic que hi havia era al del costat de la mar, el segón campanar es vare construir al 1902, sobre la torre que ja estava feta.
Es diu que sota la torre qu’está al l’entrar a l’esquerra hi a un tunel que comunica amb la esglesia d’en Marcús.
Una característica es que no fa , la nau, la creu transcepte, que veiem a moltes esglesias i Catedrals, aquesta la de Sta. Maria es tota una nau.
L’escultura de María gótica del secle catorce, era a l’entrada a la dreta, i la varen posar a l’altar central al entronitzar-la, está posada sobre un mármol que hi té de relleu una Coca, vaixell per fer navegació de cabotatge, per el seu poc calat i sent-li fácil tombar-sa en alta mar en cas de tormenta. Als costat de l’escalinata hi a un mustafá, qu’es el qui ubica i ordena per que les mercancías no siguin un bat i bull, aquest es d’origen musulmà. El llibre que parla d’aquest personatge es pot trobar a Casa del Ardiaca, en un catalá antic.
Ens dìu que la Barcelona del secle XIV, tenía 40.000 habitants i tenía fama de ser una ciutat neta gracies a les cloacas fetes per els romans i també i havía el “recullagats”, una especia d’escombriaires que anaven recollín, els animas morts d’els carrers.
Al any 1348 va patir la ciutat la peste bubónica, lo que va servir per fer un altre matança de jueus, acusant-los com ja es descriu a la novela de qualsevol cosa per fer una rafia o treurel-si mes diners.
Pasem per el carrer de les Dames, amb una historia curiosa. Els mariners quant estarían en perill, feien la promesa de casarse amb la primera dona que trobessin, aquest carrer a primera línea de mar, les dones solteres es possaven a la vista per si trobavem marit. L’autora Terresa Vinyoles par-la d’aquets temes en els seus llibres.
Arrivem a la plaça d’en Marcús on hi a l’esglesia del mateix nom, també hi havía un hospital devant del carrer Carder i el carrer Corders qu’era on hi havía ubicats els hostals com el qu’ens par-la la novela.
Arrivem a la Plaça d’el Angel que l’autor ubica la plaça del Blat de la novela.
En aquesta hi havía una pedra que es dividía en quatre cuarters, cada un anomenant els principals organs de l’administració de la Barcelona antiga.
Es creu, ja que dons no si ha trobat proves, qu’el barri jueu estaba limitat per el carres del Bisbe, la Palla, Banys Nous i el Call.
La Generalitat l’edifici es del secle XVI.
Cloenda i final de visita, ens porten a fer un pica-pica, vestant escarransit.

Disabte, 11 de Novembre de 2.006.